No hunger

Cartel inicial de la campaña NO Hunger que, inexplicablemente, acabó siendo descartado._

No m'agraden els dilluns

Si hi ha una época del any que convida a fer el vermouth és aquesta. Res com seure a una terrassa ben orientada al sol (ara que encara es pot aguantar), demanar una cervesa ben fresqueta, i sense cap mena de pressa, gaudir del plaer de no fer res.

Llàstima que sigui dilluns, i el meu jefe no entengui las mevas necessitats. Estic pensant en denunciar-li per mobbing.
_

Logotomía (XV)

Hace unos días se pasaron por casa los de Gas Natural para hacer la revisión anual de la instalación y despues de media hora de trastear me comunicaron (con todo el dolor de su corazón) que TODOS los tapones de los radiadores estaban picados(oxidados en lenguaje técnico) y que debía cambiarlos inmediatamente si no quería que acabasen picándose los radiadores también. ¡Y si se picaban los radiadores...!!!

Ante semejante disyuntiva, y tras sopesar concienzudamente los pros y los contras durante cinco décimas de segundo, decidí hacerles caso y cambiar los susodichos tapones. ¡Total por unos tapones! ¿Total? Total 170 euracos, solo en material (que curiosamente no cubre el seguro de mantenimiento). IVA incluído, eso sí.Unos días más tarde se presenta en mi casa el técnico, un tipo alto y delgado que me resultaba extrañamente familiar, para cambiar los taponcitos de marras. El tipo se puso a lo suyo y yo mientras tanto me preparé la comida, comí, fregué los platos, consulté el e-mail, escribí en el blog y no me hice una gayola porque el tipo estaba allí, porque tiempo tuve. Tres horas y media estuvo en casa.

Cuando ya me disponía a hacerme la gayola pasando de todo el tipo me llama y me dice que ha purgado todos los radiadores, ha cambiado los tapones y que además les ha puesto "tefloun" en las juntas. Iba a preguntarle si se refería al teflón de las sartenes cuando caí en la cuenta de que el tipo era clavadito-clavadito a Faemino. Jo,jo,jo...

Es que era mirarle e imaginármelo despotricando: "¿Saddtenes? ¿Saddtenees??? ¿Pero de qué me estás hablando??? ¡Paa-ya-sooo!!!! ¡Te-floun!!! ¿He dicho saddtenes? ¡Nouuu! ¡He dicho tefloun!!! ¡Te-floun!!! ¡Po-li-te-tra-flu-o-re-ti-le-no!!! ¡Pa tí, tefloun! ¡Paa-ya-sooo!!!! ¡Que eres un paa-ya-soo!!!" Así que como pude le pagué, sin atreverme a mirarle a la cara por miedo a descojonarme, y el tipo se fue por donde vino pero con 170 eurazos más en el bolsillo.

Como diría Gila: "Me habéis jodido el mes, pero ¿y lo que me he reído?"
_

Lapidario (XVI)

"Cuando las vacas vienen mal dadas nunca vienen solas"
Sergio Sànchez, futbolista leído y escribido
_

El día del paíno

Ayer, como manda la tradición, me levanté temprano y me pasé por una pastelería para cumplir con mi deber anual como paíno.

Despues de zamparnos la mona (la de pascua, no ésta), y supongo que para darme tiempo a bajar la otra mona antes de coger el coche, el padre de la criatura me puso el devedé de El Paíno I. Y un ginlemon (a falta de tónica...).

¡Y aún querían que me quedase a cenar! No sé, no sé, me huele que me quieren colocar el cachorrillo algún día. Por si acaso ya estoy preparando una lista de excusas creíbles, tipo "Lo siento, pero tengo ingresado al hamster con un ataque de hemorroides". Se aceptan sugerencias.
_

Vies, trekking i teca

Amb una setmana de retard però es que aquests dies he estat molt liat

Ja feia temps que teniem pendent una sortida a la muntanya. Massa temps. Tant que al començament la idea era fer una travessa d'un parell de dias a la neu, però com que es va anar aplaçant i aplaçant ens vam tobar que ja feia massa calor icomençava a haver- hi risc d'allaus. Així que vam haver de canviar de plans.

Algú va plantejar fer una sortida en bici, però no tothom en tenia. L'Emili ens va voler vendre la moto d'una via ferrata facilíssima, però alguns vam pensar que potser 68 metres de pont nepalí sòn masses metres pel nostre vertígen. Posats a jugar-nos el físic jo vaig proposar un nou esport d'aventura: boletaires nudistes. Incomprensiblement la gent ho va trobar massa arriscat

Al final ens vam decidir per una cosa senzilleta, un combinat d'escalada a Moià i un trekking a Sant Quirze de Safaja, si els temps ho permetia. I els temps es va portar. Tot i que la previsió era de pluja i de que a la sortida de Barna ens vam trobar una boira acollonant, ens va fer un dia de primavera radiant.

Com que ja estàvem de vacances, vam quedar per esmorçar a Moià a las 8'30h. i que cadascú arribaria pel seu compte. Jo, amb la inestimable ajuda de Google Maps, em vaig perdre i vaig acabar protagonitzant un rallie individual pel Vallès Oriental per poder arribar a las 9'15h. Evidentment vaig arribar l'últim.

Una vegada ben esmorçats vam enfilar cap a la zona d'escalada per una pista on hi havia un rétol que prohibia collir pinyes, cosa que tindria molt de mérit per que per allà només n'hi han alzines(?). La pista pasa al costat d'un camp de golf(quina ràbia foten aquesta gentussa del golf, si per mi fos els hi ficaria las bolas pel cul lligades amb un cordill com si fossin bolas xinesas, per que gaudissin de veritat del plaer de....) i d'una queseria i després d'un parell de kilòmetres arribes a la zona d'aparcament.Definició: L'escalada és un esport on els hominids desenvolupats fan una regresió evolutiva per pujar una paret més o menys vertical a l'estil d'un mico qualsevol. Això si, equipats amb un material que cap mico del mòn podria pagar-se de la seva butxaca tret de la mona Xita.
Potser va ser per culpa d'aquests prejudicis, o per que el dia abans havia sortit de farra i havia dormit només 3 horas, la veritat es que no vaig tenir collons de fer cap via sencera i em vaig limitar a asegurar a la penya mentre veia com els novatus grinpaven com si ho haguessin fet tota la vida.

Recomanació: a la motxilla d'un bon escalador no hi pot faltar un rotllo de paper higiènic. Si no corres el risc d'haver-te de netejar el cul amb fulles(en aquest cas alzines, Uauh!) o de haver de perseguir marmotes per deixar-lis el llom ratllat(amb el risc de que algun naturalista despistat las vulgui catalogar com a nova espècie)Una vegada vam acabar de fer el mico, ens vam apropar a St. Quirze de Safaja, on després d'un esgotador trekking(jo,jo,..) per visitar la Balma de l'Espluga ens vam fotre una bona atipada. Això si que és una bona forma de desconectar de la feina i començar be las vacances.
-

Novelas de amor

El enterarme de que Corín Tellado ha vendido más de 400 millones de novelas de amor en todo el mundo me ha obligado a replantearme seriamente ciertos conceptos que hasta ahora creía conocer como literatura, novela y amor.

Voy a reflexionar un rato, que me estoy cagando.
_

Jesus debe morir

¿Qué pasaría si Terminator decidiese salvar al Salvador?
_

Revel.lació

No gaires vegades un experimenta el plaer de contemplar l'obra un artista que et transporta a un altre nivell. Avui m'ha passat exactament això amb la retrospectiva que el Caixafòrum fa del bosnià Mersad Berber.

La veritat és que he sortit d'allà al.lucinat. Deixant de banda que és un dibuixant extraordinari i que te un domini de la tècnica pictòrica insultant, las seves creacions, amb diversos nivells de lectura, inviten a una contemplació sense presses, a provar de trobar tot el que porten a dintre.
La seva obra és una constant referència a l'història de la pintura europea, des la iconografia religiosa, passant pel modernisme , fins a la reinterpretació dels clàssics, com Velázquez o Ingres. Us recomano especialment el quadre del Conde Duque de Olivares. Jo vaig quedar impactat.

Els seus quadres sòn una mena d'ensomiacions on, sobre un fons de papers engantxats, es repeteixen delicades figures femenines en contraposició a uns homes molt més terrenals, i un cavalls plens de força que representen els horrors de la guerra dels Balcans.
Una visita obligada per tots els amants de la bona pintura. I ja que esteu allà, i si us agrada l'arquitectura, no deixeu passar l'oportunitat de veure l'expo de Richard Rogers. Val molt la pena.
_

Sinsentido

Iba circulando en bici por Hospi y de repente me topé con la obra de un urbanista borracho.
-

Lapidario (XV)

"¿Qué fue antes, el tonto o la tontería?"
Un listo
_

Jewish T-shirt's

Sembla la tendència d'aquesta temporada primavera-estiu vindrà marcada por las samarretes en colors militars amb el contrapunt d'alguna frase enginyosa.

Així que he posat a treballar dia i nit als xinesos de la la tripulació i en qüestió d'una setmana he llançat la meva pròpia marca de samarretes "Auschwitz Experience". Unes samarretas que de ben segur faran las delícies dels victim's family (no volia dir fashion victim's, no) israelians.Ah, i ja estem treballant en la nova línia infantil!

Pels que no domineu l'anglés a las samarretas es pot llegir lemas com: "Jo vaig agregar a Hitler al Faceebook", "Un jueu hi cap en un cendrer", "Sabó de Treblinka" o "El Dr. Menguele va experimentar amb el meu fetus". Potser no fan gaire gràcia, però a mi tampoc em fan molta gràcia las sevas.

Comandes al web: www.sionist-moderfoker.com
_

hORARIO DE vERANO

Como cada año por estas fechas nuestros gobernantes se empeñan en trastocar nuestros hábitos de sueño con el puñetero cambio de horario. No se me ocurre añadir nada que añadir a lo ya expresado otros años excepto: ¡DEJAD DE TOCARNOS LOS COJONES CON EL PUTO CAMBIO HORARIO!!! ¡QUE NO SIRVE PARA NADA!!!! ¡ZUMBAOS!!!!
_

Logotomía (XIV)

Puede que la cuestión que planteo pueda parecer extraña, pero desde que yo recuerde siempre me ha sorprendido que la zanahoria sea más anaranjada que la naranja. Vale, ya se que pude parecer una estupidez, pero siendo así ¿por qué el color naranja se llama naranja y no color zanahoria?

No es que haya vivido obsesionado con el tema, pero reconozco que cada vez que veía una zanahoría no dejaba de sorprenderme esa aparente contradicción. Y mira por donde hace unos días he encontrado una respuesta medianamente coherente al "enigma". Sorprendente, eso sí, pero cuando menos verosímil.

Resulta que la zanahoria originalmente era de color púrpura o amarillenta hasta que, en el S XVI, los agricultores holandeses, en un arranque de patriotismo, la modificaron genéticamente para obtener una zanahoria del color de la casa de Orange, que como su nombre indica, era el naranja.

Y curiosamente, esta es la causa por la que hoy en día una operadora francesa de telefonía movil no ha tenido que llamarse Zanahoria Móvil. Nombre que muy probablemente le hubiese abocado a un seguro fracaso.
_

Psicodèlia low-fi

Darrerament las sirenes acompanyen els meus sommnis amb la música de The Brianjonestown Massacre. Si continuen així acabaré sucumbint als seus encants.



_

Repressió

Un govern amb un cos policial que reprimeix una manifestació carregant contra estudiants, periodistes i famílies, és un govern democràtic?

Es que el seu cap, quan anava de comunista, va rebre lliçons de democràcia del mateix Stalin? Això explicaria la seva deria per solucionar qualsevol conflicte a hòsties i/o amb multes!

I per cert algú s'ha fixat que els Gossos, quan esbatussen al personal ho fan en perfecte castellà? No havíem quedat que la primera hòstia havia de ser en català?
_

Errores

Al ver la reciente campaña antiabortista de la iglesia católica me ha sorprendido que nadie haya caído en la cuenta de que contiene en un pequeño error de concepto. Que yo sepa, ninguna mujer en este país ha abortado 8 meses despues del parto, más que nada porque sería acusada de asesinato, y porque además es biológicamente imposible.Así que si me lo permiten(y si no también) me atrevería a sugerirles una pequeña modificación para que el cartel fuese un poco más acorde con la realidad. Reconozco que no es tan impactante, pero así nos evitamos extrañas imágenes mentales de cacerías de niños.Ahora, que si lo que pretendían con esta campaña era poner especial énfasis en los derechos de los niños ya nacidos quizás deberían haber optado por un mensaje como éste.Claro que si lo que pretende la iglesia católica es llenar el mundo de niños no deseados o condenados a vivir en la pobreza en nombre de sus creencias entonces les emplazo a que sea la propia iglesia la que se haga cargo de esos niños, que recursos no le falta.Es irónico que la curia romana pretenda, a estas alturas de la Historia, erigirse en defensores de la vida. Unos señores que surante la segunda mitad del S XX no han dudado en bendecir a los dictadores más sanguinarios del mundo occidental: Hitler, Pinochet, Videla, Franco,... ¡Anda y que les den por donde amargan los pepinos!*

* Por si alguien no sabe por donde amargan los pepinos: los pepinos amargan por el culo.
_

Símptomes

Porto ja uns quants dies amb uns símptomes ben curiosos:

- Tinc el cap més inflat que una pilota de Nivea

- Porto el pit més carregat que la Pamela Anderson

- Em sento mès flegmàtic que el duc de Windsor.

- Estic estudiant la possibilitat de muntar una granja de pollastres.

- Sense saber ben be com m'he trobat jugant amb Blandi-Blup

- Gasto més en paper higiènic que l'amo del gos de Scottex.

- A força de mocar-me tinc el nas tant vermell que estic pensant en oferir-me a fer-li las substitucions a Rudolf

- Ja no he de forçar la veu per dir allò de: "Luke, soy tu padre"

- Ara ja se com es un dia a la vida de Pete Doherty

No tinc clar si el que estic patint és una grip o una al.lèrgia, però el que tinc molt clar es que treballar al bell mig d'un despatx en obres, tot ple de pols, amb corrents d'aire, i olors químiques varies, no m'està ajudant gaire.
_

Virtuosos i apassionats

Encara no m'he recuperat de l'experiència viscuda ahir a la nit al Palau de la Música. I és que, encara que fa un munt d'anys que soc seguidor de la música de Nyman, mai havia tingut l'oportunitat de veure'l en directe. I ja se sap que la música, per gaudir-la plenament s'ha de sentir en viu, per que las gravacions no sòn més que música en diferit.

Be, per si algú no coneix encara la seva obra(em refereixo a l'OBRA, no a la merda de b.s.o. de "El piano") dir que Michael Nyman és actualment el més gran compositor de música minimalista. Un autèmtic mestre de la música contemporània.

Al Palau es va presentar amb la formació típica de la Nyman Band i amb la soprano Marie Angel. La primera part del concert es va centrar al seu album recopilatori "Mozart 252". Allò va ser tot un desplegament de virtuosisme i passió per part d'uns músics que interpretan las partituras com si fossin rockers. Era alucinant veure com la noia que tocava la viola literalment flotava sobre la seva cadira, uf!!!!
La segona part estava dedicada al disc "I Sonetti Lussuriosi", basat en un conjunt de poemas italians del S XVI de contingut sexualment explícit. De fet hi han peces que es titulan "Folla'm amor meu", o "Fica'm el teu dit al cul", títols que semblen més propis d'un raper xungo que no pas del que coneixem com a "música culta".

Aqui el nivell va baixar considerablement en un parell de peces en las que la cantant i la música no lligaven no con cola. Fins i tot els músics semblaven avorrir-se. Tot i això l'espectacle es va mantenir gràcies a la increible veu de Marie Angel i a la seva actitud provocativa a l'escenari. Era alucinant veure com canviava de registre per interpretar fins a tres veus diferents mentre s'insinuava lascivament al públic.

Per sort la resta del repertori està molt per sobre d'aquests dos temas i la banda va recuperar el nivell de la primera part del concert per finalitzar el concert ambun crescendo fantàstic.

Als bisos, un sol de Marie Angel acompanyada únicament de Nyman, la b.s.o. de "Wonderland" interpretada al piano per Nyman(aquí he de reconeixer que em vaig emocionar) i finalment la formació al complet per rematar amb una versió furibunda de "In Re Don Giovani" amb Marie Angel fent servir la seva veu com si fos un instrument més de vent. Vaig arribar a casa tant excitat que fins i tot em va costar agafar la son.
_

Diálogo de besugos (I)

Hora: 14:42 horas.
Lugar: Oficina de trabajo.
Actividad: Entrega frenética
Plazo límite: 15:00h.









Compañero: ¡Que camiseta más chula! ¿Qué es lo que pone...? ¿Muerte?
Yo: (Sorprendido por la pregunta) ¡Ah, esto? No, es el logo de la camiseta.
Compañero: (Insistiendo)¡Coño, pensaba que era aquello que pone en los crucifijos!
Yo: (Alucinando)No sé de que marca serán los crucifijos en tu casa, pero en la mía son todos de la marca I.N.R.I.
_